La realitat virtual és una tecnologia que et col·loca dins d’un entorn creat per ordinador. Amb un visor als ulls, el que veus canvia quan mous el cap, com si fossis en aquell lloc. L’agència nord-americana FDA la descriu com una experiència immersiva que pot requerir un visor per substituir la vista de l’entorn per un entorn simulat i interactiu.
Què és la realitat virtual.
La realitat virtual substitueix el món que veus per un altre de digital. No mires una pantalla des de fora: hi entres. Pots girar el cap, agafar objectes amb uns comandaments i moure’t per l’espai.
Això la diferencia d’un vídeo o d’un videojoc a la pantalla de l’ordinador. Allà observes. Aquí hi ets. Per això serveix per aprendre i assajar coses que a la realitat són cares o perilloses.
Com funciona un visor.
Un visor de realitat virtual té quatre peces que treballen alhora.
- Dues pantalles petites, una per a cada ull, que donen sensació de profunditat.
- Sensors de moviment, que detecten cap on mires i què mous.
- Uns comandaments o les mans, que serveixen per interactuar amb l’escena.
- Un processador, dins del visor o en un ordinador connectat, que dibuixa l’escena a gran velocitat.
Si el que veus triga a respondre al teu moviment, el cos ho nota i apareixen marejos. Per això la fluïdesa és tan important.
Tipus d’experiències.
No totes les experiències de realitat virtual són iguals.
- Contemplatives. Recórrer un espai o veure un vídeo esfèric. La persona mira, però no actua.
- Interactives. Tocar, agafar i moure objectes. És el cas de la majoria de videojocs i de la formació pràctica.
- Simuladors. Reprodueixen una màquina o un procediment amb controls físics. Un exemple és el volant d’un vehicle.
- Col·laboratives. Diverses persones comparteixen el mateix espai virtual.
Escollir el tipus segons el que vols aconseguir és més important que escollir la tecnologia.
Un estàndard obert per no quedar lligat.
Perquè la mateixa experiència funcioni en visors diferents, existeixen estàndards. OpenXR, del Khronos Group, és un estàndard obert i lliure de regalies que ofereix un conjunt comú d’API per crear aplicacions XR en una àmplia gamma de dispositius.
Al web, l’especificació WebXR Device API del W3C descriu l’accés des del navegador a dispositius de realitat virtual i augmentada. Això permet oferir certes experiències sense instal·lar cap aplicació.
Per a una empresa, la conclusió és pràctica. Si el desenvolupament segueix estàndards oberts, no et lliga a una sola marca de visor.
Seguretat i comoditat.
Un visor no és apte per a tothom ni per a totes les hores. Apple indica que el seu Vision Pro està dissenyat per a persones de 13 anys o més, i que els menors de 13 anys no l’haurien d’utilitzar.
A més, algunes persones noten mareig. Les bones experiències ho tenen en compte amb sessions curtes i moviments suaus. Cal oferir sempre una alternativa a qui no pugui fer servir el visor.
Usos reals en una empresa.
Els usos que millor funcionen són els que substitueixen una pràctica costosa o arriscada.
A OverFuture hem desenvolupat un simulador VR de carretó elevador amb volant i controls físics, exercicis que es poden reiniciar i revisió de l’execució, sense certificacions automàtiques. Està explicat a la fitxa del simulador VR de carretó elevador.
També vam crear una experiència de formació industrial amb realitat virtual per practicar un procediment. La fitxa deixa clar que no substitueix la pràctica real, la supervisió ni els requisits aplicables. Pots veure-ho a formació industrial amb realitat virtual.
I al món del joc, Escape the Urban Underground és un joc propi de realitat virtual, un escape room de terror. La seva gran actualització per a PC VR a Steam funciona amb OpenXR i SteamVR i inclou un mode de 60 minuts i un Relaxed Mode, en cinc idiomes. Tens més detalls a la seva fitxa de projecte.
Com començar un projecte.
Comença per la pregunta que ha de resoldre. Què ha d’aprendre o viure la persona? Quant de temps dura l’experiència? Amb quin visor?
Després fes una prova petita: una sola escena i una sola tasca. Aquesta prova diu més que un projecte gran plantejat a cegues. Si vols parlar-ne, tens el nostre servei de desenvolupament per a Meta Quest. Per a empreses de Catalunya, des de Saragossa i en remot, tens el servei de realitat virtual a Barcelona.
Si prefereixes llegir-ho en castellà, tens el mateix tema a qué es la realidad virtual. I si t’interessa l’altra cara, mira Què és la realitat augmentada.
Preguntes freqüents.
Depèn del visor. Els visors autònoms porten el processador integrat. Els que es connecten a un ordinador en necessiten un amb una bona targeta gràfica.
Sí, quan la pràctica real és cara o perillosa. Complementa la formació, però no substitueix la supervisió.
Sí, a algunes persones. Per això es dissenyen sessions curtes i amb moviments suaus, i s’ofereix una alternativa.
Sí. Un prototip breu amb una escena serveix per comprovar si els usuaris l’accepten.
